EL CAMI DEL DOLOR...

   




    Desprès de 81 dies de l´atropellament segueixo fent recuperació a sac, tot i que les radiografíes i el dolor no enganyen, l´artrósis de la cadera i el turmell son  importants;els metges es posen les mans al cap. Tot plegat, no és gaire alentador sembla que nomès tinc una opció, un cami i es el cami del dolor, en aquest cami no hi ha premi , tan sols mes dolor; Sembla que es aixecar-se sabent que  a la següent passa tornaràs a caure i aixi per sempre més, nomès hi ha una manera, entrenar a resistir-lo.    Necessites voluntat, treball, però encara que sembli poc coherent  es el millor, no et pots quedar sentat al sofa amb el cap baix.

    HI HA UNA ARMA I ES LA ÚNICA, LA QUE SEMPRE PORTO A SOBRE, NO EN CONEC D´ALTRA, SEMPRE LA INTENTO TRANSMETRE A TOTHOM. JA EN LA MEVA ÈPOCA MÉS JOVE COM A ENTRENADOR D´ATLETISME I ATLÈTA I A LA VIDA MATEIXA I ÈS.

                        EL CAMI DE LA CONSTÀNCIA